I, per fi, ha arribat. El dia del casamiento de Focucha & Dio. Part primera.

I, per fi, ha arribat. El dia del casamiento de Focucha & Dio. Part primera.

Com no podia ser d'altra manera, el dia va començar a l'africana. Van dir-nos que calia ser puntual i nosaltres, imagineu, ja ens teniu a tots quatre a les 6:30 del matí, ben vestits i elegants pel casamiento. Esperàvem que qui ens havia de venir a buscar fos puntual. Però.. ves per on que passen 15 minuts.. 30 minuts... i no arriba ningú. Ja ens tens al mig del carrer amb africanes i africans que van passant a fer les seves coses i ens miren amb cara de dir: “que raros son aquests blancs”. 

Finalment, i 60 minuts més tard del que i havia previst arriba el transport. Aquesta vegada una furgona nova, xula on ens instal·lem com uns senyors. Som-hi!

L'objectiu era anar a la cerimònia religiosa però, abans, havíem de passar per casa de la núvia. Allà es prepara tot el seguici de persones i vehicles preparats per dirigir-nos a l'església. Arriba el vehicle dels nuvis; un cotxarro blanc, guarnit amb flors i amb un conductor ben elegant. Això funciona. Tothom es prepara per anar a la parròquia catòlica de Santa Mònica. 

En la furgona on abans erem 4 i la conductora ara serem uns 10 o 12 i viatgen ben apretats. La conductora no sembla tenir massa clar el camí ja que el seguici ha marxat un xic abans i en una cruïlla ens quedem clavats a la sorra. I ara què? Caldrà arremangar-se, baixar del cotxe i empènyer.. suposem.. Ningú es posa nerviós ni es mostra gaire preocupada. La conductora, Gina, crida a un noi que passa per alà, remena alguna cosa a les rodes i sense que ningú es mogui sortim, quasi incomprensiblement, de la sorra.

De tota manera això no ha acabat. Com que hem perdut el seguici i tot anar en el cotxe amb la mare de la núvia i la filla a la qual bategen en la mateixa cerimònia, ens perdem i comencem a donar voltes i voltes. Finalment, després de preguntar a molta gent i de donar alguna volta, arribem, a meitat del cerimonial.

Assistim, finalment, al casament religiós. Els nuvis estan molt seriosos durant tots els actes i després de donar el Sí s'emocionen una mica. La celebració és, com l'església, senzilla però sentida i seguida amb molt d'interès per tothom. Ja els tenim casats! Al final del casament bategen també a la Mari Carmen, la filla del Dio i la Fàtima. No li agrada gaire això de que la remenin i la remullin i plora a ple pulmó per fer-ho palès.

Sense gaires més protocols més enllà de les felicitacions de rigor, el seguici es torna a posar en marxa ràpidament. Son poc més de les 10 i ens queda un llarg dia pel davant.

Després del casament religiós marxem per a la celebració del casament civil. Aquest es celebra al Salao on al final del dia acabarà la celebració. En aquesta part s'incorporen momentàniament a la festa una part important dels familiars que no han estat a les altres celebracions ja que estant cuinant i preparant el menjar (un dels menjars) per la festa de la tarda-nit.

Pel casament civil arriba un senyor (un funcionari de l'Ajuntament), investit amb una banda vermella) qui en nom del govern de Moçambique i després de llegir diferents articles del codi civil els declara finalment casats. La gent canta i balla. S'ensuma la festa. Però encara estem a la meitat de la celebració. Per no fer-ho massa pesat, això ho explicarem en una altra entrada.