Dijous 11 d'agost

Hola,

Sembla que això de la teconologia no té límits i, a la llunyana Maputo ens hem fet amb un llapis USB que ens dóna connexió a Internet.

Ahir va ser un dia molt llarg i molt aprofitat.

Mig matí i mitja tarda els vam dedicar a visitar els projectes en els quals ADANE havia participat. Una vegada vistos marxem amb sensacions agredolces ja que hi ha coses que segueixen funcionant i ho fan molt be i d'altres no tant.

Primer vam anar a l'escola d'Hikatula de las Mahotas. No hi era els capellà responsable i ens va atendre un diaca que fa poc que hi ha arribat. Tota la part de l'escola està molt malament. Hi ha aules que tot just fa 10 anys es van inagurar i estant en una situació deplorable. No s'han preocupat del manteniment de la infraestructura i això és una mala notícia. Tampoc la gran sala comunitària sembla que estigui utilizant de la manera més adequada. N'haurem de parlar amb més calma i veure si es pot redreçar la situació. De tota manera, com veurem a les fotografies, els nens segueixen igual d'alegres que sempre.

En canvi, l'Escolinha (la guarderia) funciona molt be amb quasi 100 nens matriculats que hi passen una bona part del dia. És, en aquest sentit, un exemple de bona gestió.

La segona visita va ser a l'escola Secundària de Magoanine. Aquí les coses funcionen diferent. Hi ha un director que se'n preocupa i, malgrat tenir alguns problemes importants, poden explicar que actualment acullen poc més de 2.200 alumnes en torns de matí, tarda i nit. És una infraestructura excel·lent que ha suportat molt millor el pas del temps i on es realitzen també activitats de la comunitat. El director va donar-nos tota mena d'explicacions i va acompanyar-nos durant tota la visita. Vam entrar a vàries classes i vam poder parlar amb els alumnes. Una bona experiència. Possiblement sortiran nous projectes per seguir donat-los suport.

Finalment vam anar a Albasine, on hi ha la tercera de les escoles. Aquí la sorpresa va ser que la gestió d'un dels torns de l'escola sembla que s'ha passat a una escola diferent i ningú dels que hi havia ens van saber donar massa més explicacions, Va ser la més curta i ràpida.

Després de les visites vam anar a conèixer a la mare de la núvia. La vam “complimentar” amb uns obsequis que havíem portat per a ella (i per la mare del nuvi) i vam passar una agradable estona.

Després, ben aprop de casa la mare de la núvia, vam para a compar en el mercat municipal de Zimpeto, Molt brogit, molt soroll, molta gent que et volen vendre de tot i molta vida.

De camí, vam passar per casa el padrí del nuvi que viu just davant del nou estadi que s'ha construït pels jocs africans que comencen a primers de setembre. Els “jogos olímicos” que diuen ells. Constrasta molt veure un estadi nou, modern i una pila de pisos nous amb l'entorn, sols creuant un carrer, encara pobre i sense urbanitzar.

Ja al final de la jornada i donat que encara no havíem fet cap àpat, ens vam “regalar” amb els nuvis una mariscada al mític “Costa do Sol”, restaurant que es troba al final de tot del passeig marítim de Maputo.

Be, segur que ens deixem coses que mirarem de recordar però ens sembla que ja us en podeu fer una idea aproximada.

Avui hem tingut el “Lobolo” i deixarem que sigui Jesús amb la seva mirada esmolada el que ens ho expliqui.

Salut