I, al tercer dia, el casament es va acabar. Part primera

Doncs sí, un casament és un casament i cal celebrar-lo fins al final. Abans de començar el relat del tercer dia, que té com a eix principal la família del nuvi, cal dir que nosaltres hem estat uns privilegiats ja que hem participat a la festa completa: primer al lobolo -on sols hi ha família-, després als actes amb la família de la núvia, a la gran festa per tothom al Salao i al final de festa, que ara relatarem, amb la família del nuvi.

El dia, com no, comença amb les primeres llums i ens demanen que a les 6:30 – 6:45 estem a punt per anar a la parròquia de Todos os Santos d'As Mahotas. A les 7:00 hi fan la missa i avui el nuvis hi aniran. És la parròquia del Dio i avui presentarà la Fàtima a la comunitat.

L'església és plena -calculem unes 500 persones- i la missa -amb menys balls i cants del que recordàvem per imposició del bisbat-, dura les dues hores reglamentàries ja que es fa en portuguès i en ronga (llengua majoritària a la zona). Al final de la missa, Dio presenta la seva dona a la comunitat i, sense avisar, ens fa sortir també a tots quatre. Feina feta.

Després, Dio ens diu que els seus pares ens acompanyaran -a peu pel barri- fins a casa d'ell i que, més tard, algú ens recolliran per anar a Maxaquene, on viuen els seus pares. És una magnífica oportunitat de veureu les coses de més a prop i poder fer aquelles fotografies que t'agraden però que des de dalt de la “carrinha” resulten impossibles de fer. És un magnífic passeig acompanyat d'una estona de descans que ens ve molt bé abans d'embocar la recta final de la festa que, per a nosaltres, torna a estar plena de sorpreses.