I, al tercer dia, el casament es va acabar. Part segona i final.

Com que tot el que té un principi també té un final, el casament també va arribar a la seva darrera etapa. Aquesta es va desenvolupar a casa dels pares del nuvi, al molt popular barri de Maxaquene, a la mateixa ciutat de Maputo.

Per a l'ocasió van tancar el carrer (si és per un dia no passa res i si s'avisa als veïns no cal més tràmits). Les famílies dels nuvis durant tot el procés fan un esforç molt important ja que a casa de cadascú s'hi celebra una festa, i això vol dir convidats i vol dir menjar per a tothom. En general a l'Àfrica una festa sense menjar és menys festa. 

El carrer, com deia, estava tancat i l'havien decorat per a l'ocasió.

Després, l'esquema, es repeteix de manera molt semblant al convit que es fa ver a casa de la núvia: arriben els nuvis, tallen el pastís, es menja, ofereixen els regals als nuvis i al final música i ballaruca. En aquesta ocasió, a més, la família del nuvi va encarregar unes samarretes per a l'ocasió que lluïen uns pocs familiars i els privilegiats de sempre, és a dir, nosaltres.

El més espectacular va ser, sens dubte, la desfilada dels que portaven els regals, organitzada per mitjà d'una rigorosa llista que controlava un dels parents del nuvi. Cada grup avançava amb els regals al ritme d'una cançó la lletra de la qual feia referència a la festa i, finalment, els lliuraven als nuvis -ja visiblement esgotats després de 3 dies de celebracions-.

A tall de resum val a dir que totes les parts implicades han valorat molt positivament el desenllaç del casament i que nuvis, famílies, amics (i els convidats blancs) n'estan més que satisfets.

Avui, dimecres, el grup s'ha escurçat ja que els companys de Reinosa -la Maria Jesús i el Jesús- ja es troben a aquestes hores camí de casa. Ha estat un plaer compartir amb ells aquests dies.

Nosaltres quatre demà marxem a l'hora habitual (5:30) cap al Kruger on farem nit, així que en un parell de dies, més notícies. 

Bona nit des de Maputo.